art i cultura. blogs en català

blogs catala

dimecres, 25 de desembre de 2013

dimarts, 26 de novembre de 2013

la fotografia

Mentre oïa la cançó Go your own way de Feetwood Mac i cercava el lloc d'on provenia; imaginava qui podia escoltar la meva cançó preferida al bell mig d'un bosc. El camí solitari, la noia sota el cotxe com Lolita crescuda, m'oferien un espectacle digne de fotografiar. I així ho vaig fer...
Fotografia: Jeanloup Sieff.

dilluns, 16 de setembre de 2013

haiku del foc i de l'aigua

                             
                                       D'ençà que he tornat 
                                       el foc s'estima l'aigua
                                       com l'aire els sospirs.

Blocs enllaçats per la Independència






Acabo d'escriure un post i l'he perdut. Us deia que tots aquest dies no he estat a casa, per això no he enllaçat amb  .   http://cosetesdenores.blogspot.com.es/  . La Laia ho ha arreglat d'allò més bé i li agraeixo molt. Vaig viatjar a Barcelona expressament per la Diada. El dia 10 a la Marxa de Torxes, l'11 a la Via Catalana per la independència, la Manifestació i el concert.
Us explicava unes anècdotes de la Via que ara em semblen passatgeres i us deia que havia sentit una emoció tan autèntica que es mereix un i cent viatges.
Entre tots ho farem tot. Queda poc temps per aconseguir la llibertat del nostre poble.
Gràcies pels recordatoris i per les vostres boniques paraules en els posts.

                                       Marxa de Torxes.Fossar de les Moreres. 10/ 9/13

dilluns, 20 de maig de 2013

M'ACLAME A TU (Vicent Andrés Estellés)

M'aclame a tu mare de Terra sola,
arrape als teus genolls amb ungles brutes,
invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
... Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, al que més estimava,
i cante el jorn del matí il.limitat.
El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.
Sempre a la nit il.luminat enter,
un bell futur, una augusta contrada,
seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el sol i seràs la collita.
Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat,
seràs la clau que obri tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada.
Seras confí on l'aurora comença
seràs forment, escala il.luminada.
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tot esquinçat de l'emblema que puja,
seràs l'ocell i seràs la bandera.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels vents que em retornaves sempre.
opal tallat
 

dilluns, 25 de febrer de 2013

dilluns, 4 de febrer de 2013



  










SERENATA
 

Com la veu d'un mort que canta  
Des del fons de la fossa. 
Estimada, escolta com s'alça fins ton retir
La meva veu aspre i  desafinada.

Obre la teva ànima i l'oïda al so
De la meva mandolina:
Per tu he fet, per tu, aquesta cançó
Cruel i melangiosa.

Cantaré els teus ulls d'or i ònix
Purs de totes les ombres,
Després el Leteu del teu pit, després l'Estix
Dels teus obscurs cabells.
 

Com la veu d'un mort que canta
Des del fons de la fossa.
Estimada, escolta com s'alça fins ton retir
La meva veu aspre i  desafinada

Aleshores lloaré tant com convingui,
Aquesta carn beneïda
de perfums opulents que em visiten
Les nits d'insomni.

Per acabar, diria el bes
Del teu llavi roig,
I ta dolçor que em martiritza,
               --Àngel meu! --Gúbia meva!

Obre la teva ànima i l'oïda al so
De la meva mandolina:
Per tu he fet, per tu, aquesta cançó
Cruel i melangiosa.


Paul Verlaine. Anthologie poétique.
Traducció: Carme Girona.








dimarts, 8 de gener de 2013

haiku n 2




                                          Quin vol tan planer,
                          dos ratpenats foraden
                                    el cel d'espígol.