Remigi Palmero al centre Ovidi Montllor. Plens de sol de bon matí

vicent andrés estellés (poesia 1956-1971)

primera audició

CORRE
el
sol
com
un
infant
pel
passadís.
Puja el sol com un amant sobre el teu llit,
sobre
el
teu
nu.
Canta el sol com un ocell en el balcó.
Xiula
el
sol
de
bon
matí
com
el
trenet
que
creua
l'horta
i
els canyars.
Tota nua,
nua
i
alta,
dins
la
cambra,
s'alegraven els teus pits,
-caderneres,
passerells
i teuladins,
sargantana
a
la
paret-,
plens
de
sol
de bon matí.

Fa molts anys que vaig veure en directe al Remigi Palmero, referent indubtable de la bona música de la mediterrània en aquells anys de la transició,amb tantes ganes de...tot.La primera part de la cançó amb aquest poema de l'Estellés,uf...que maco!. LA segona part amb "Quina olor a garrofa que fa"camçó que viu en la memòria musical i afectiva de moltes persones que volíem un canvi.De vegades en els fets més sencills s'amaga la bellesa, no creus?.M'agradat sentir-lo ara, gràcies al bloc de: El penjoll art de paraula.http://elpenjoll.blogspot.com